ENTREVISTA MARC MESIA

PREPARACIÓ FÍSICA EN TEMPS DE PANDÈMIA

Entrevista a en Marc Mesía, preparador físic del JAC Sants Barcelona.

Portem ja molts mesos havent d’adaptar els nostres entrenaments a la situació que ens ha tocat viure i, possiblement en aquests moments més que mai, cobra una especial importància la preparació física dels jugadors i jugadores. La tasca dels preparadors físics pot arribar a passar desapercebuda, però sempre és clau i d’ella depenen molts èxits.

Darrerament hem organitzat clínics enfocats a reforçar la formació dels nostres entrenadors i entrenadores i aquesta setmana hem volgut entrevistar a en Marc Mesía, membre de l’equip de preparadors físics del Club, perquè compateixi amb nosaltres la seva visió respecte a aquesta temporada tan irregular i complicada.

Primerament per contextualitzar, com vas viure el fet d’haver de portar la preparació física la temporada passada quan estàvem confinats a casa? Et vas trobar amb moltes dificultats? 

La veritat és que va ser un moment molt complicat, ja que hi havia molta incertesa a nivell de jugadors, no sabíem si es tornaria a jugar o no. Estàvem enviant treballs per mantenir tot el que havíem aconseguit durant la temporada i per si es tornés a jugar, estar en les millors condicions possibles. Però a mesura que anaven passant els dies, anàvem veient que seria complicat i finalment doncs, la motivació dels jugadors (degut al no poder jugar, ni entrenar, el fet d’estar tancats a casa..) va anar baixant fins el punt que ja es van deixar de fer coses. Hi havia altres coses més importants per les quals preocupar-se en aquell moment. 

Centrant-nos en aquest any, quins equips estàs portant la Preparació Física? 

Doncs aquest any de fix estic al primer equip, el Sènior EBA del club i després també estic portant la preparació física del Cadet B i el Cadet A masculí, del Júnior B i el Júnior A masculí, del Sènior femení i del Sènior B masculí.

Actualment ens trobem en la situació que es va ajornant l’inici de les competicions, aquest fet t’influencia en preparar les sessions de físic o són similars a com seria si estiguéssim jugant? 

Influencia bastant la veritat, és el que comentava abans, aquesta incertesa de no saber si es jugarà o no et modifica la manera que tens per preparar les sessions. Normalment en una temporada normal, típica, el que es faria seria una preparació a nivell de microcicle, és a dir preparant cada setmana, o una preparació fins i tot de mesocicle, amb un objectiu final. Actualment ens estem trobant que la preparació de les sessions ha d’anar dia darrere dia, ja que cada dia ens estem trobant amb noves novetats: el toc de queda, el no poder entrenar a un pavelló… Ens hem d’anar adaptant a cada situació i els canvis del dia a dia. 

Creus que davant aquesta incertesa sobre quan serà l’inici de les competicions la preparació física cobra més que mai un paper important?

Sí, a veure, realment la preparació física sempre juga un paper molt important en la temporada d’un equip. Però sí que és veritat que amb la situació que ens està tocant viure doncs encara guanya més importància. El que hem d’intentar, d’alguna manera, és que els jugadors i jugadores arribin en les millors condicions  possibles en el moment que es reprenguin les competicions, si es reprenen. El fet de seguir amb un treball físic ajuda a aquest jugador a mantenir el seu estat de forma.  

Digues 4 punts clau per mantenir-se en el millor estat físic en un moment com el que estem vivint.

En primer lloc diria seguir-se mantenint actiu, és a dir,  seguir fent els entrenaments tant les sessions de físic com els entrenaments en pista per seguir mantenint aquesta forma de la qual parlàvem. En segon lloc, menjar bé, portar una bona alimentació és fonamental, ja que no sabem si haurem d’estar parats una altra vegada, si podem entrenar o no… Com que tot és tan incert, portar una bona alimentació és fonamental. Ja que en el moment que no puguem entrenar,  si estem mantenint una mala alimentació pot ser perjudicial. En tercer lloc, portar un bon descans,  dormir les hores necessàries per poder estar el més actiu possible l’endemà, per poder anar a l’escola, entrenar, fer les feines diàries. I en quart lloc, el que jo crec que és el més difícil, però que hauríem d’intentar és no perdre mai la motivació ni l’esperança que podrem tornar a jugar, mantenint-ho el treball es fa més efectiu i tant jugadors/es, entrenadors/es i preparadors físics ho agraeixen.

Dimecres passat es va realitzar al club un Clínic via Zoom) sobre els estiraments i el paper que tenen, quina és la teva posició? Quins consells dones als equips que portes la preparació física sobre aquest tema?

Jo crec que els estiraments estàtics haurien d’estar individualitzats, és a dir, el jugador/a que senti que li genera una millora i que realment es recupera abans d’un esforç que estiri, el jugador/a que no sent aquesta millora, que no es nota que recupera abans etc. que no estiri. Tal com es va comentar a la xerrada no hi ha evidència científica de que els estiraments redueixin les agulletes, per tant, el millor és fer-ho de cada individual i cadascú des de les seves sensacions. Sí que és veritat que des de l’àrea de preparació física del club, el que estem intentant educar ja des de les categories inferiors és a passar-se el foam roller, que sí que s’ha vist que és més efectiu. Ens ajuda a millorar la recuperació muscular després de fer un esforç gràcies a aquesta alliberació miofascial que ens provoca el foam roller, ens ajuda a augmentar l’amplitud de moviment (ROM), i millora a curt termini la flexibilitat i ajuda a reduir l’aparició  d’agulletes (DOMS). Per tant, estem intentant això, educar al fet que els jugadors/es es passin aquest foam roller des de categories inferiors.  Per altra banda però, a categories pre-mini i mini els estiraments ajuden a que els jugadors/es facin grup i que es pugui educar dins d’uns hàbits saludables. 


Dimecres 27 de Gener, 2021

Barcelona

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.